Letra de "Un món de bojos"

Tinc una finestra dins tancada amb pany i clau
Mai no l’he pogut obrir
Però pels seus vidres resistents
Puc veure un món de bojos on la vida es diferent

En un món de bojos nomes plores al teatre
Ningú riu quan dius per sempre
Per que els cors de les persones
Son d’acer inoxidable

En un món de bojos els covards no aixequen torres
Per fugir dels enemics
Ni s’adonen que amb les preses
S’han tancat amb ells a dins

M’agrada aquest món però no hi puc entrar
I només puc esperar, respirar i somiar
Fins que obris la finestra
Fins que deixis de ser tu i jo deixi de ser jo
En el nostre món de bojos

En un món de bojos el que deixes escapar
Sempre torna en cinc minuts
I es prou temps per adonar-te
Que tot sol estàs perdut

M’agrada aquest món però no hi puc entrar…

Un món de bojos

Al habla Verónica, alias Extintor.
A la espera del primer bolo de Pistax in the Moket, de que salgan sus fotos promocionales y que se comercialice el disco de grandes éxitos, hemos pensado ir compartiendo con vosotros, nuestros fans, un popurri de nuestros intereses o como lo ha titulado Leia "cosas que molan o prefereiriamos eliminar en el mundo pistax".

Pues ahora mismo uno de mis principales intereses son Eli e Iván de "El cor de la ciutat". Ya hemos visto chicha entre ellos pero antes de nada me veo en la obligación de colgar la escena donde empezábamos a confirmar que había algo entre ellos, JUAJUAJUAJUAAAAAA.

Ya sabéis, si queréis una camiseta de Pistax dejadnos un comentario con vuestra talla y ya iremos a reclamaros el dinero (XDDDDDDD)